LA CASA. LA SOCIETAT

                                            foto fons Joan Fuguet

 
L'arribada de la fil·loxera a les terres tarragonines va originar un daltabaix econòmic i social que va afectar la relació entre pagesos i propietaris. Aquests últims, lluny de solidaritzar-se amb els problemes dels més febles, van carregar contra ells endurint els contractes d'arrendament i retocant els salaris segons conveniència. D'altra banda, la greu situació política i econòmica per la qual passava l'Estat espanyol a finals del segle XIX comportà que el pagès humil, a banda d'haver de suportar les pràctiques usureres dels més rics, es veiés atrapat pels impostos abusius que establia l'Estat.
 
Dins d'aquest context de penúries, un grup d'arrendataris, parcers i jornalers barberencs van decidir, un any després de l'entrada de la "cuca maleïda" (1894) al territori, fundar la SOCIEDAD DE TRABAJADORES AGRÍCOLAS DEL PUEBLO DE BARBARÁ. Aquest moviment associacionista, fruit de la suma de voluntats, va ser la resposta dels més dèbils enfront de la insensibilitat dels rics. La nova Societat creada a Barberà corresponia a una secció local del moviment de resistència pagesa Unió de Rabassaires, de tendèncvia republicanofederal.
Després de dos anys d'`exit del moviment associacionista, en els quals no hi van faltar les disputes amb els més rics, la SOCIETAT es plantejà la necessitat de disposar d'un espai pensat per poder-hi desenvolupar les activitats associatives. Van decidir, llavors, construir el seu propi local social anomenat "LA CASA" i el primer celler cooperatiu del'Estat. 
Ateses les dificultats econòmiques per les quals passaven els socis cooperativistes, van ser ells mateixos qui, amb l'ajuda d'un d'ells que era mestre de cases ( Josep Vilaró, el Bepo), van construir la seu social de LA SOCIETAT.
La planta baixa de l'edifici estava dissenyada al voltant d'un ample vestíbul destinat a activitats ludicoculturals com ball, cinema o teatre. També s'hi situaven petites dependències per ubicar-hi els serveis, com ara la  secretaria. A la primera planta, que seguia el mateix esquema que la planta inferior, s'hi ubicaven la "sala del cafè" i més dependències per a serveis, com per exemple la casa del conserge. Anys després, (vers el 1909), es van ampliar les instal·lacions de LA CASA amb dos edificis adjacents. El situat a la part del darrere va servir per engrandir la zona ludicocultural de la planta baixa, i per a la contrucció d'una escola per als nens dels socis (les nenes no) a la planta noble. D'altra banda, l'ampliació del costat va permetre la instal·lació d'un economat i diversos magatzems a peu de carrer, i la construcció d'oficines i més habitacions per al conserge a la planta superior.
Fins a la dissolució de LA SOCIETAT després de la Guerra Civil, a LA CASA,s'hi van celebrar nombrosos esdeveniments reindivicatius i multitud d'activitats culturals : escola laica, informació i assessorament agrícoles, teatre, biblioteca, música, balls i festes. 
Actualment l'edifici acull les instal·lacions d'un alberg.